ADF Maresme i Vallès Oriental

El 23 de juny, les ADF del Maresme i l'Oest del Vallès Oriental, posen en marxa, per desé any consecutiu, el pla operatiu de la Nit de Sant Joan 2013, per prevenir i extinguir, conjuntament amb els bombers i les policies locals, els incendis que es poguessin causar a les zones rurals. En total, hi participaran 40 voluntaris i voluntaries i 10 vehicles pick-up amb equip d'extinció d'incendis, i estarán operatius des de les 20h del dia 23, fins a les 5 del matí del dia 24 de juny. Aquest pla operatiu comporta un estalvi per a  les administracions de 12.800 €.

Al Maresme, en els darrers 10 anys, des dels Ajuntaments, les Agrupacions de Defensa Forestal, la Diputació de Barcelona, el Consell Comarcal del Maresme, els Bombers i Agents Rurals del Maresme i la pròpia Generalitat de Catalunya, hem estat treballant plegats per establir tot un sistema de prevenció d'incendis forestals que ha donat, i dóna encara els seus fruits: els incendis forestals han disminuit considerablement, i els danys a persones i béns s'han reduit fins a la mínima expressió. En un territori on els boscos ocupen el 55% de la superfície del Maresme, avui, però, la cruesa de la crisi i la manca d'un pla de prevenció a nivel territorial, posa en perill tota la feina i els èxits acumulats. De vegades, de retallada a retallada, no ens adonem del conjunt del desastre. Anem a fer memòria del que ha passat en els darrers anys. La reducció de més del 90% de les subvencions pel manteniment de les franges de protección perimetral d'urbanitzacions, la reducció...

A 15 dies de l'inici de campanya de la lluita contra els incendis forestals al Maresme i Vallès Oriental, el Departament d'Agricultura de la Generalitat de Catalunya deu encara la subvenció de l'any 2012 a la Federació de les ADF del Maresme. Amb aquesta subvenció, la Federació, fa la formació del voluntariat per tal de que estiguin preparats per a les tasques de prevenció i extinció d'incendis, i dóna suport a les ADF a nivel d'organització, optimització de recursos i coordinació, tan amb les pròpies ADF, com amb els altres cossos i administracions que participen en aquest àmbit, com Bombers, Agents Rurals, Mossos d'Esquadra, Diputació de Barcelona i Ajuntaments. Es dóna el cas que la subvenció del 2012, ja és nomès un 30% de l'import que s'atorgava en anteriors anualitats, tot i que el risc d'incendi al Maresme i Vallès Oriental és alt o molt alt en la majoria de municipis.

Com ja vam comentar a l'anterior noticia, els Ajuntaments aporten una part considerable del pressupost del Consorci del Parc Serralada Litoral. Donat que alguns d'aquests Ajuntaments no podien pagar la quota que els corresponia, el propi Consorci s'ha tirat enrerra del pressupost aprovat a finals del 2012, i en el passat plenari del dia 20 de març, va aprobar un pressupost reduint significativament les aportacions ordinàries pel 2013. Paral.lelament, en el mateix plenari, ens han informat que es va aprobar una aportació extraordinària per part dels Ajuntaments per finançar les obres de la nova seu, situada a l'edifici de can Magarola d'Alella (fins ara el PSL tenia unes oficines a Cabrera de Mar). Així, pel que fa als Ajuntaments i per l'anualitat 2013, l'aportació dels Ajuntaments queda fixada de mitjana en un 75% de l'aportació prevista al 2012. Per altra banda, al Parc Montnegre-Corredor, els Ajuntaments continuaran sense pagar cap quota pel seu te...

Tot i que la Constitució de l'Estat determina que s'han de tractar igual els habitants de tot el territori, això no és així als municipis, propietaris i entitats culturals que es troben dins els Parcs Naturals del Maresme i Vallès Oriental. Perquè els ciutadans i entitats culturals que formen part del Parc Natural del sud  del Maresme i del Vallès Oriental (Parc Serralada Litoral) tenen menys drets que els del Parc Natural del nord (Montnegre-Corredor), tot i tenir els mateixos deures? Doncs això és així, perquè, mentre al Corredor-Montnegre, on gestiona el Parc la pròpia Diputació de Barcelona, els seus propietaris agrícoles i forestals, i entitats tenen accés a les subvencions que atorga la Diputació als veïns de municipis del Parc. Al Parc Serralada Litoral, al sud, gestionat pel Consorci del mateix nom, els propietaris i entitats culturals, no tenen accés a les esmentades subvencions. Perquè els els municipis que formen part del Parc Natur...

Zona de bosc amb risc d'incendi Del 15 de març al 15 d'octubre està prohibit fer foc en els terrenys forestals i en la franja de 500 metres que els envolta La prohibició afecta a les zones forestals poblades o no per espècies arbòries i els 500 metres que els envolta. Està prohibit fer foc per qualsevol activitat, sigui quina sigui la finalitat. Especialment no es poden cremar rostolls, marges i restes d'aprofitaments forestals, agrícoles o de jardineria ni fer focs d'esbarjo. Queda exclosa de la prohibició, dintre de les àrees recreatives i d'acampada i en parcel.les de les urbanitzacions, la utilització dels fogons de gas i de barbacoes d'obra amb mataguspires. Tampoc es pot fer foc per a activitats relacionades amb l'apicultura. També està prohibit: Llençar objectes encesos. Abocar escombraries i restes vegetals i industrials de qualsevol mena que puguin ser causa de l'inici d'un foc. Llençar coets, globus, focs d'artific...

Si mai sentiu a dir que el Maresme és terra de boscos , us ho podeu ben creure. De les 39.890 hectàrees que te la comarca, 21.166 estan cobertes de bosc, el que significa el 53 % del territori. I si parléssim de quina és l’espècie arbòria més comuna, atenent les dades de l’Inventari Ecològic i Forestal del CREAF, podríem dir que les que ocupen la major part de la superfície boscosa són l’alzina i el pi pinyer, amb unes 6300 hectàrees cada una, seguides de la surera, amb 3600 hectàrees, i els boscos mixtes d’alzines, pins i sureres amb unes 1800 Ha. Perquè us feu una idea de quines superfícies estem parlant, us direm que, l’àrea de joc d’un camp de futbol, fa 0’6 Ha. En canvi, si atenem al número d’individus de cada espècie, qui guanya per majoria són les alzines, amb més d’11.500.000 exemplars, seguit de lluny per la surera amb 3,8 milions i el pi pinyer amb uns 3,5 milions. Això ve donat, per una banda, perquè l’alzina és l’arbre més ben adaptat a les condicions ambientals d’aque...