Primeres afectacions del canvi climàtic als boscos de Catalunya
D'acord amb les investigacions del CREAF, es pot confirmar que el canvi climàtic comporta ja un augment de la freqüència, la intensitat i la durada de les sequeres. També la temperatura ha augmentat a Catalunya en 1,6 ºC des de 1950 i farà que la zona del Mediterrani esdevingui cada cop més àrida.
La investigació revela que hi ha espècies menys resistents a l’augment de temperatura i sequera i això afavoreix fenòmens com la substitució de pins per alzines. De fet, l’estudi apunta que és possible que en un futur aquests boscos que actualment estan dominats per alzines també es perdin i passin a ser matollars.
En les zones on hi ha espècies més resistents, com l’alzina i l’arboç, s’està observant que l’increment de la temperatura fa que creixin menys i puguin presentar pics de mortalitat quan hi ha sequeres greus. Així com també s’està donant una alteració dels períodes de floració, fructificació o dispersió de la quantitat de llavors. Cal remarcar també que amb la sequera moltes plantes alliberen més compostos volàtils, que són inflamables i augmenten el risc d’incendi.
El sòl també és un dels components que més està patint — i patirà— els efectes del canvi climàtic perquè el cicle del nutrients queda molt alterat. L’aigua i nutrients com el fòsfor, el nitrogen, o el potassi estaran menys disponibles al sòl. Els investigadors alerten que una lleugera reducció en la disponibilitat d’aigua pot suposar una gran dificultat pels boscos per retenir i acumular els nutrients, que s’escapen arrossegats per les fortes pluges. També es reduirà la capacitat del sòl i de les espècies vegetals per retenir el carboni, el qual probablement retorni a l’atmosfera incrementant els nivells de CO2.
També hi ha alguns resultats positius. S’ha vist que en general les espècies mediterrànies han mostrat una capacitat ràpida d’aclimatació i d’adaptació als canvis ambientals naturals o induïts per als experiments. Les comunitats de plantes han patit canvis en els seus gens i en la forma que aquests s’expressen, el que hauria ajudat a que la sequera i l’augment de temperatura els afectin amb menor severitat. Això sumat a una adequació i millora de la gestió forestal dóna esperances en la mitigació dels efectes del canvi climàtic.
Aquesta revisió conclou que el canvi climàtic ja està alterant boscos i matollars mediterranis, i que la tendència s’agreujarà durant les properes dècades. La substitució d’unes espècies per d’altres més resistents, o fins i tot de boscos mediterranis per matollars, seran les conseqüències més visibles del canvi climàtic. Conèixer millor la capacitat de les plantes per aclimatar-se i adaptar-se a les noves condicions, i una gestió forestal efectiva han de ser prioritàries per minimitzar-ne els efectes.
