Canviant el paisatge! els boscos del Maresme i Vallès Oriental en lenta successió: de pinedes a alzinars

Els boscos que coneixem avui dia estan canviant lentament, de brolles amb pins i pinedes a alzinars. Això és fruit de l'abandonament de l'activitat agrícola als vessants de muntanya i de la revegetació natural (o naturalitzada) dels antics conreus de vinya, fruiters i cereals. Així, avui dia, els boscos ja son l'ús del sòl majoritari a les dues comarques, ocupant prop del 55% del territori, amb 21.000 hectàrees forestals al Maresme i 32.000 hectàrees forestals al Vallès Oriental.

Però anem a repassar com hem arribat on som, i a on anem.

Entre 1940 i 1980 es van abandonar la major part de conreus situats en zones de pendent i difícil accés, afavorint la seva repoblació forestal, passant primer per herbassars i brolles, per acabar a les pinedes que avui dominen el territori de les dues comarques. Tot i així, l'alzina, l'espècie arbòria millor adaptada a les condicions ambientals d'aquest territori, ha anat reproduint-se sota la coberta de les pinedes de pi pinyer i pi blanc, i avui, podem afirmar que sota les copes dels pins, hi ha inmensos alzinars que dominaran els nostres boscos en els propers anys, a mesura que els pins es vagin fent vells i sense possibilitat de reproduir-se sota les ombres de les alzines, ja que els plançons dels pins necessiten molta llum per poder crèixer, mentre que els d'alzina necessiten ombra.

Així, els propis alzinars creixent com una taca d'oli i l'important activitat d'animals, com els gaigs, que en el transport de glans d'alzina i roure cap als seus rebost alimentaris, han anat reforestant involuntariament les pinedes.

Aquest canvi d'espècie principal als nostres boscos, nomès podria tenir marxa enrerra si els forests fóssin afectats per una perturbació important (incendis forestals, plagues intenses), desforestació causada per l'home, o un canvi significatiu de les condicions ambientals que li son favorables.

Aquest procés, no només es notarà en canvis en el paisatge, sinó que tindrà efectes ambientals significatius. Anem a destacar-ne els més significatius:

• Reducció del risc d'incendi. L'alzina i les espècies arbustives i herbàcies són, en general, menys piròfites que els pins i la vegetació associada.
• Com ja hem esmentat, canvis en les comunitats forestals, desapareixen un seguit d'espècies, com el bruc i les estepes i afavorint-ne unes altres, com l'arboç, els marfulls o els aladerns.
• Canvis en la producció de primeres matèries, de la fusta i la biomassa del pi, a la llenya i la biomassa de l'alzina, en general més interessant econòmicament.
• Canvis en els bolets que trobarem al bosc, on els rossinyols i les trompetes, per exemple, substituiran als rovellons.
• Variacions amb la fauna forestal, substituint-se espècies millor adaptades als pins, com els esquirols, per d'altres millor adaptades als alzinars, com les rates cellardes.

En condicions normals, aquests canvis es produeixen en centenars, i en alguns casos en milers d'anys, però ara, gràcies a l'intervenció humana, haurem pogut assistir a un canvi en menys de 50 anys.

Arribats a aquest punt, seria necessari aplicar una silvicultura mediterrània que potenciés les forests d'alzines i alzines amb roures, per aconseguir que fòssin sostenibles i productius, garantint-ne la seva preservació. No és una feina fàcil, però si molt necessària.