Perquè cauen ara milers de fulles de plàtan als carrers del Maresme?

Catifa de fulles a la vorera a l'Avinguda
Marina Julià (Argentona)

Aquests dies a diferents municipis del Maresme, com Arenys de Mar, Argentona, Teià, les platanedes d'ombra (Platanus sp.) que formen gran part de l'arbrat viari, perden la fulla en grans quantitats, deixant copes arbrades amb gran quantitat de fulles malaltes i mortes, i formant en caure aparatoses catifes de fulles seques damunt de les voreres. En definitiva, els arbres es defolien ara com ho haurien de fer  normalment a la tardor.

I perquè passa aquest fenòmen? Doncs es sumen diversos factors abiòtics i biòtics. Com a factors abiòtics, hi ha la metereologia que ha incidit enguany en un estiu anormal, amb un juny i juliol molt humit, amb temperatures suaus per l'época, i amb 2 cops de calor molt marcats, al maig i a primers d'agost.

Però els més importants ara són els factors biòtics, on cal destacar primer de tot l'extrés al qual estan sotmeses aquestes arbredes, situades en zones urbanes, amb un elevat grau de contaminació, amb limitacions en quan a l'obtenció d'aigua i de nutrients i especialment, a les podes intenses i periòdiques, que afecten al reaprofitament de nutrients, i eliminen la major part d'estructura de la copa. I en el cas d'alguns municipis, les podes d'enguany s'han fet tard, afectant la brotada dels arbres i deixant més dèbils encara les fulles.

Fulles de plàtana atacades pel  tigre
del plàtan (Av. Marina Julià, Argentona)

Amb tot això, l'arbre queda debilitat, i aleshores és quan diverses patologies que en altres condicions no tindrien tanta incidència, afecten ara el patrimoni arbrat urbà greument; essent els més significatius els fongs (l'oïdi (Microsphaera platani)  , l'antracnosi (Apiognomonia veneta, Discula nervisequa ) i el tigre del plàtan (Corythuca ciliata)  però n'hi ha d'altres.
Aquest còctel biòtic i abiòtic sotmet als arbres a un extrés molt i molt dur, que finalment, quan l'antracnosi i el tigre del plàtan dominen, les fulles es debiliten i moren, assecant-se i caient de l'arbre, acumulant-se al terra de places i carrers, on milers de petits insectes beneficiosos o no, continuent fent el seu cicle.

Autor: Oriol Bassa i Vila. Enginyer de Forests i Enginyer Tècnic Agrícola FADFM.